Sidrach L'atramontanat

La imatge del Sidrach artista es va començar a gestar des de molt aviat, en plena adolescència, quant ja manifestava inquietuds vers el vehicle plàstic, i qualsevol superfície li servia per expressar-se i estudiar. Fins i tot, utilitzava les pedres planes que trobava ala camps propers, sobre les quals pintava amb les barreges creades a partir de l' aprofitament de les pintures que li havien sobrat després de la seva jornada laboral com a pintor industrial. Però en realitat, el seu aprenentatge va rebre un fort impuls a través de l'observació de l'entorn dalinià, a través de les escapades que Sidrach feia a Port lligat. Quan coneix el món dalinià s'hi aproxima, no des de l'admiració per la pròpia plàstica, sinó des de la necessitat de voler entendre la figura de l'artista, en genèric, és a dir, volia conèixer aquell individu que era capaç d'innovar, de transgredir. A partir d'aquest moment, Sidrach pren consciencia de la importància que té per a ell el fet de despertar el seu propi somni, el de dedicar-se al món de la creació plàstica. Voldrà aconseguir obrir noves perspectives en el seu projecte vital. Un cop ho té clar, comença tímidament a apropar-se a les fonts d'informació i amb aquesta finalitat se situa a la fonda de Can Roca de Figueres, a fi de participar en el marc de les tertúlies compartides entre Felip Vilà, Sibecas, Fages de Climent… Era un noi jove, interessat a superar les pròpies limitacions i consegüentment calia escoltar i aprendre. Lladó també li va servir d'escola a partir de la presencia al mateix poble d'un esperit artístic (que encara avui continua amb noves figures) de la mà de diferents autors, sobretot paisatgístics: Faustí Gironella, Marià Llavanera, Miquel Vilanova o Lluis Vayreda. Mentrestant ampliava la seva formació amb l'ajut bibliogràfic, perquè estava cercant la seva pròpia línia de creació, fonamentada bàsicament la figura. El 1965 comença a adquirir els primers llibres: Historia de la pintura, d'Editorial Labor (1959); Picasso, biografia il·lustrada, d'Editorial Destino (1961) o altres biografies com les de Delacroix i Goya d'Editorial Teide (1964).

Posteriorment continua noves incorporacions, des d'informació tècnica a col·leccions d' un destacat nivell gràfic com Pinacoteca de los genios, Editorial Codex, 1967, o Clásicos del arte de Noguer-Rizzoli (1970). Així mateix integra monografies d'autors que li interessen especialment: Nonell, Munch, Kokoschka, Velazquez, Goya, Torres Garcia o Miquel Angel. El llibre, en definitiva, va convertir-se en un important referent en la formació de Sidrach, el va informar i el va estimular en el camí de la descoberta. Aquesta circumstància queda exemplificada quan, després de llegir Técnicas del grabado calcografico, d' Editorial Gustavo Gili, adquirit per l' artista el 1974, comença a elaborar tot el seu treball d'impressió, tot ell datat el 1974.

En el conjunt d' aquesta evolució cap a la professionalització hi va jugar un paper estimable el suport fe la seva futura companya. Va ser qui li va proporcionar la confiança suficient, qui li va oferir el primer espai on poder treballar les primeres teles, i en definitiva, l'acompanyament que li va caldre des de l'inici de l'aprenentatge fins a la plena professionalització, que podríem emmarcar a l'abril del 1967 amb la primera exposició, a la Sala Municipal de Girona. Tenia 29 anys i a partir d' aquest moment va cremar etapes ràpidament.